Repassam l'accentuació
1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantare comitè mossen cafè apren
enten pure ale pages impres
irlandès cinquè nomes entes també
consomé congres gairebé fare interes
ixo reso boiris afició ambdós
esposà presó arròs coto refós
exclòs olla preo sino curios
talos gloriés reposi didos inclòs
2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
Rivet colliu dema permís aniran
algun llumins Ramon porro avis
així crostó votació anireu Ferran
Procés respon cigró campió espai
3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corríem deies telefonà dèbil remei
escrivia origens parlàvem orfe fessin
xerif llapis avisaven núvol diguéssiu
feien cantàveu fenomen sortireu cérvol
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grècia espaiosa patiria trajectòria mengessin
artilleria polvorí Letònia policia càmera
academitza església pertinent feresta origen
palau et hostilitat ciència exigua dissimilació
5. Com
hauríem reescriuré correctament aquestes paraules tenint en compte la
posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei olimpíades diòptria xassís elit
xandall medul·la víking reptil període
atmosfera intèrfon pneumònia termòstat tulipa
isòbara míssil futbol tèxtil omòplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no se que va
passar, preo nomes recordo que desprès d’arribar a casa varem asseure’ns
al sofà perquè volíem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I
fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el
mal de cap de que em ressento. El Ramon, Peró, encara te son i es
passeja per la masia com una anima que cerca repòs. Que hauríem de dir
que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser
perquè en l’ultim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust
estrany ament curiós?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot
al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La
Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi
havia algun problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la
seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensió que li poguessin
resoldre el problema. Desprès de prémer els números que indicava la
targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una
d’aquelles musiques que pretenen ser simpàtiques, Peró que poden fer
perdre la paciència a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla
sentir una veu amb un marcat accent Francès, Peró nomes li ho sembla,
perquè amb la cridòria i els clàxons dels conductors dels vehicles no
podia sentir res. Alló era un caos!
9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la funció sanitària ni
tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que mes aviat
tenia una activitat hospitalària, en el sentit mes estricte de la
paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i
dones pobres, rodamóns, pelegrins, infants abandonats i altres persones
malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de
Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en
part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de
pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments.
Va ser un vespre, allà a
l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona
malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’habit de fra Basili
per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa
Valldaura veié així que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la
finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb
llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa
sobtada li estreny el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora
havia parrupejat a la finestra. Sabea que era una tortora perquè la
Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se
n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue.
La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar
un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a
punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el
que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora
records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor
angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos
satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia
referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de
l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses
preislamiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat.
Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens
ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’India, pais
amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues
setmanes desprès de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans
britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes
van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario