martes, 24 de noviembre de 2015


Esquema les propietats textuals


    1. Explica les propietats textuals segons aquest esquema. El que has de fer és fer una redacció a partir del mateix.

Les propietatas textuals permeten construir el text de mamera entenedora,
hi ha quatre tipues de propietats.

Una es l'adequació que permet triar els elements que encaixen més amb la situació comunicativa, que son el registre adequat i el gènere textual adequat.

La coherència es un altre tipus que dóna significació al text amb el tema, la informació rellevant i l'ordenació precisa.

La cohesió es un altre tipus que son mecanismes sintàctics que permeten travar bé el text amb els connectors, signes de puntuació, procés de definició i manteniment dels referents que té: l' el·lipsi, la repetició del mot, sinònims i pronominalització.

la correcció es la darrera propietat textual i selecciona i segueix les normes gramaticals i ortogràfiques establertes que té: semàntica, fonètica, lèxica, sintàctica i la morfològica.

     1. Fes una entrada lliure sobre un tema que t'interessi.
El Club Atlético de Madrid es un club de fútbol ubicado en Madrid, fundado el 26 de abril de 1903 como Athletic Club de Madrid. Tiene sede en el Estadio Vicente Calderón y compite en la Primera División. Desde 1911, en que comenzó a vestir camiseta rojiblanca,el rojo y el blanco son los colores que identifican al club. La disposición de estos colores en las camisetas les valió el apodo de «colchoneros».El Atlético de Madrid cuenta con más de 80.000 socios y 742 peñas repartidas por todo el mundo, de las cuales 703 son españolas, siendo el tercer equipo del país al respecto.13 14 Según la encuesta realizada por el CIS en junio de 2014, el Atlético de Madrid es el tercer club de fútbol en porcentaje en cuanto a simpatizantes en España (6,1 %), situándose únicamente por detrás de Real Madrid CF (37,9 %) y FC Barcelona (25,4 %).

Comentari poema


NINGÚ NO M'HO HAVIA EXPLICAT
Ningú no m'havia explicat
que el millor regal podien
ser les paraules que algú
et pot dedicar i el conhort
que et poden arribar a
donar.

Paraules ufanoses que
es mouen amb soltesa
i de manera elegant.
Paraules seductores
que escriuen històries
amb la veritat, t'allunyen
de la foscor, també de
l'adversitat i sempre et
fan anar cap endavant.

Ningú no m'ho havia contat...
O potser no ho havia copsat.
Antònia Lladonet
COMENTARI DEL POEMA
1. Explica el significat del títol del poema i la relació que té amb el mateix.
 el poema te relació amb les  emocions que poden provocar unes simples paraules
2. Explica en una paraula el tema del poema.
paraules
3. Fes l'anàlisi mètrica del poema: rima assonant o consonant, sense rima, números d'estrofes, número de versos. 
3. Explica el significat de cada estrofa.
4. Resumeix en tres línies el contingut del poema.
5. A quin regal es refereix? Què en destaca d'aquest regal?

ENUNCIADO, FRASE Y ORACIÓN







enunc-frase-orac.jpgEJEMPLOS

FRASE

¡Bien!

Viendo televisión, pues.

Gol anulado.

¡A correr!

ORACIÓN

Llegamos.


LA ORACIÓN


1. SEGÚN CRITERIO SINTÁCTICO

Oración es la unidad estructural dotada de significación que no pertenece a otra unidad lingüística superior. Sus constituyentes son el sujeto y el predicado. La función de sujeto la desempeña un SN y la de predicado un SV. El núcleo del sujeto y el verbo deben concordar, es decir, deben coincidir en número y persona.

2. SEGÚN CRITERIO SEMÁNTICO

La oración comunica un sentido completo. En la lengua hablada algunos elementos de la oración pueden ser omitidos, pero están presentes en la conciencia del emisor y del receptor. Por tanto, la oración es también una unidad de contenido. Desde este punto de vista, el sujeto es el SN del que se afirma, se niega, se duda, etc., algo; y el predicado es el SV con el que se afirma, se niega, se duda, etc., algo del sujeto.

3. SEGÚN CRITERIO FÓNICO

La lengua hablada marca la unidad oracional con unos signos fónicos que indican que el mensaje ha terminado: el cambio de entonación y las pausas son fundamentales. La oración es, pues, una unidad de entonación y, por muy extensa que sea, esta unidad no se deshace.

Analiza sintácticamente las siguientes oraciones.

1. Los niños van alegres.
2. El libro resultó interesante.
3. El discurso fue leído por el presidente en el Parlamento.
4. Los doctores operaron a sus pacientes.
5. El policía fue muy listo.
6. Encontramos rota la ventana de tu casa.
7. Escuchó atento las indicaciones antes del examen.
8. Expulsaron a todos los borrachos de la sala de baile.
9. A sus sobrinos, les compraron caramelos.
10. A los pocos minutos, el sol salió de nuevo.
11. Pedro Rodríguez era un hombre muy nervioso.
12. Mi profesora ha sido sustituida por su enfermedad.
13. Este fósil se encontró en tu jardín.
14. David se conformó con un bocadillo.
15. Mi hermano Esteban estuvo enfermo el lunes.
16. Carlos siempre se queja de la mala suerte en los partido.
17. El marciano llegó muy cansado a su planeta.
18. ¿Es Toby la mascota de la clase?
19. Andrés se enamoró de la hermana de Luis.
20. No se lava nunca.
21. Tu hermano y el mío se encontraron en el metro.

El sintagma nominal




En esta entrada vamos a repasar los sintagmas desde un enfoque práctico. Recuerda que un sintagma es aquella palabra o conjunto de palabras que dentro de la oración realizan una función sintáctica. Como ya sabes, existen distintos tipos de sintagma dependiendo de la categoría gramatical que funcione como núcleo del sintagma; por tanto, al analizar una oración podemos encontrar los siguientes sintagmas:


Sintagma nominal: cuyo núcleo es un nombre.
Ejemplo: María es guapa > María (sintagma nominal).
– Sintagma verbal: cuyo núcleo es el verbo.
Ejemplo: Los niños jugaban en el parque > Jugaban en el parque (sintagma verbal).



– Sintagma adjetival: cuyo núcleo es el adjetivo.
Ejemplo: Esas cortinas son feas > Feas (sintagma adjetival).
– Sintagma adverbial: cuyo núcleo es el adverbio.
Ejemplo: Hoy me he levantado tarde > Hoy y tarde (sintagmas adverbiales).
– Sintagma preposicional: encabezado por una preposición seguido normalmente de un sintagma nominal, aunque también es posible encontrar tras la preposición un sintagma adjetival o adverbial.
Ejemplo: Me he acordado mucho de ti > De ti (sintagma preposicional: preposición + sintagma nominal).
En el análisis sintáctico hemos de tener en cuenta que en estos sintagmas podemos encontrar otras palabras acompañando al núcleo.
Ejemplo:
La casa de Pedro es enorme > La casa de Pedro: Sintagma nominal (Determinante + núcleo + sintagma preposicional).
En este ejemplo, sabremos que La casa de Pedro constituye un sintagma porque todo él realiza la función de sujeto.
Una vez hechas estas aclaraciones pasamos a la práctica:


ACTIVIDAD:

1. Localiza y señala los distintos sintagmas que conforman las siguientes oraciones:

a)
Los abuelos de Ana ahora viven en un pueblo de Madrid.
                                                                   SP            SN
            SN                                 SV
b) Había un artículo muy interesante en el periódico de ayer.
                         SADJ
                        SV                                            SN
c) Fernando es muy prepotente, no me cae bien.
                                                         SADJ
         SN                             SV
d)Las castañas asadas son típicas en esta época del año.
                                                          SADV    SN
            SN                                         SV



2.Haz un resumen de la parte teórica de estra entrada.
Sintagma nominal: cuyo núcleo es un nombre.
Ejemplo: María es guapa > María (sintagma nominal).

– Sintagma verbal: cuyo núcleo es el verbo.
Ejemplo: Los niños jugaban en el parque > Jugaban en el parque (sintagma verbal).
– Sintagma adjetival: cuyo núcleo es el adjetivo.
Ejemplo: Esas cortinas son feas > Feas (sintagma adjetival).


– Sintagma adverbial: cuyo núcleo es el adverbio.
Ejemplo: Hoy me he levantado tarde > Hoy y tarde (sintagmas adverbiales).
– Sintagma preposicional: encabezado por una preposición seguido normalmente de un sintagma nominal, aunque también es posible encontrar tras la preposición un sintagma adjetival o adverbial.
Ejemplo: Me he acordado mucho de ti > De ti (sintagma preposicional: preposición + sintagma nominal).
 UN SINGTAMA aquella palabra o conjunto de palabras que dentro de la oración realizan una función sintáctica.

Practicam la redacció



                                                 


             1. Cerca informació sobre qui són els Antònia Font. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis.
es un grup de música que va començar durant l'institut, es diuen aixi per que a l'institut hi havia una nina molt guapa que nomi Antònia Font i tots es nins anaven darrera ella i per això es diuen aixi.             2. Explica el que penses que hauries de fer, en el teu dia a dia escolar, per a millorar tant la teva actitud com el teu rendiment.
          ja ho faig bé
             3.  Explica què significa per a tu l'amor, si consideres que has tengut bones experiències i si tu et consideres un bon amant i per què. Quines qualitats ha de reunir la persona que tu estimis? Justifica la teva resposta. l'amor per jo significa molt per que trob que es una cosa molt guapa sentir per una persona, jo he tengut molt bones experiències per que sempre intent donar-ho tot per la persona
  

lunes, 23 de noviembre de 2015

Exercici

Ompli els buits amb les grafies corresponents.

L’esglé_s_ia ba_s_ilical de Montserrat
El pa à__im no porta rent
Ho comprarem en aquest ba_ç_ar
Una expo_s_ició de cal_ç_es gòtics
Vols co_s_ir-me la cami_s_a?
Els animals ri_s_òfags mengen arrels
Be_s_tiar tran_s_humant
S’ha enfon_s_at estrepito_s_ament
Quina és la cau_s_a de la rique_s_a?
Han trobat un tre_s_or bi_z_antí
La ga_s_olina i la ben_z_ina
Repo_s_ava sota un sal_z_e
La intran_s_igència és dolenta com una met_z_ina
En una hora s’han fet una dot_z_ena de tran_s_accions
Manifestem adhe_s_ió a la demanda de la ba_s_ílica del ba_ç_ar.
S’ha amagat el cal_z_e a la cami_s_a i ha començat a co_s_ir.
La cris_i de la don_z_ella li ha enfon_s_at l’ànim

viernes, 20 de noviembre de 2015

La industrialització a les societats europees. Tema 3 dossier



   1. Cerca un text que parli sobre la industrialització a les societats europees, el penges al teu blog i fas les següents tasques:




El segle XIX va ser per a molts països d’Europa una etapa de canvis profunds en la seva estructura econòmica. Es va fer el pas de societats agràries a societats industrials, amb tota una sèrie de canvis paral·lels de caire institucional, econòmic, social i cultural. A Catalunya, aquest canvi es quedaria a mig camí perquè, malgrat el desenvolupament d’un nucli industrial, aquest era de dimensions reduïdes i sobretot limitat al sector tèxtil, sense fer el salt qualitatiu cap a una industrialització complexa.
El procés d’industrialització català va iniciar-se en el segle XVIII, lligat a la indústria cotonera i les fàbriques d’indianes que havien incrementat la seva producció i havien incorporat les primeres filadores mecàniques. Aquest procés, però, va veure’s troncat a principis del segle XIX a causa de l’esclat de la Guerra del Francès ja que el conflicte va significar un desgavell econòmic i l’entrada de productes estrangers, però sobretot va provocar la pèrdua dels mercats colonials quan les colònies americanes van independitzar-se.
D’aquesta manera, quan s’havia de realitzar el pas de la manufactura a la producció industrial moderna, els productes tèxtils catalans es veien obligats a adreçar-se cap a un mercat reduït i mal articulat com era l’espanyol, que oferia poques possibilitats d’expansió a causa de la seva escassa integració, amb greus problemes de comunicació, i amb un baix nivell adquisitiu.
El procés de modernització i mecanització de la indústria catalana va haver de realitzar-se sempre de manera retardada i limitada respecte a la resta d’Europa. Catalunya també va patir una mancança de recursos naturals, especialment carbó i ferro, que eren elements bàsics per a poder iniciar un procés d’industrialització completa. Tot i això, la prosperitat agrícola del període va beneficiar el desenvolupament industrial amb la generació de capitals.
El principal sector industrial va ser el tèxtil cotoner i llaner, que la llarg del segle va experimentar una creixent mecanització. Altres sectors destacats van ser la metal·lúrgia, amb indústries com La Maquinista Terrestre i Marítima, amb escasses possibilitats d’expansió per la manca de matèries primeres, i indústries com la química i l’elèctrica. Per contra, la construcció naval va patir una greu regressió com a conseqüència de la pèrdua dels mercats colonials.


           -Resum del text.


REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: va ser un conjunt de canvis econòmics i tecnològics que es produeixen a mitjans del segle XVIII

REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA: va ser un proces de creixement de la població. 

-causes del creixament: va ser l'augment de la producció d'aliments i el progres de la higiene i de la medicina.

-conseqüències: manteniment de la natalitat i la disminució de la mortalitat.


REVOLUCIÓ AGRICOLA:
població: va tenir una demanda d'aliments i una pujada de preus.

           -Cerca 5 imatges que se li corresponguin.




2. Penja tota la informació que trobis sobre les conseqüències d'aquesta industrialització a les societats europees i en fas un resum.


El segle XIX va ser per a molts països d’Europa una etapa de canvis profunds en la seva estructura econòmica. Es va fer el pas de societats agràries a societats industrials, amb tota una sèrie de canvis paral·lels de caire institucional, econòmic, social i cultural. A Catalunya, aquest canvi es quedaria a mig camí perquè, malgrat el desenvolupament d’un nucli industrial, aquest era de dimensions reduïdes i sobretot limitat al sector tèxtil, sense fer el salt qualitatiu cap a una industrialització complexa.
El procés d’industrialització català va iniciar-se en el segle XVIII, lligat a la indústria cotonera i les fàbriques d’indianes que havien incrementat la seva producció i havien incorporat les primeres filadores mecàniques. Aquest procés, però, va veure’s troncat a principis del segle XIX a causa de l’esclat de la Guerra del Francès ja que el conflicte va significar un desgavell econòmic i l’entrada de productes estrangers, però sobretot va provocar la pèrdua dels mercats colonials quan les colònies americanes van independitzar-se.
D’aquesta manera, quan s’havia de realitzar el pas de la manufactura a la producció industrial moderna, els productes tèxtils catalans es veien obligats a adreçar-se cap a un mercat reduït i mal articulat com era l’espanyol, que oferia poques possibilitats d’expansió a causa de la seva escassa integració, amb greus problemes de comunicació, i amb un baix nivell adquisitiu.
El procés de modernització i mecanització de la indústria catalana va haver de realitzar-se sempre de manera retardada i limitada respecte a la resta d’Europa. Catalunya també va patir una mancança de recursos naturals, especialment carbó i ferro, que eren elements bàsics per a poder iniciar un procés d’industrialització completa. Tot i això, la prosperitat agrícola del període va beneficiar el desenvolupament industrial amb la generació de capitals.
El principal sector industrial va ser el tèxtil cotoner i llaner, que la llarg del segle va experimentar una creixent mecanització. Altres sectors destacats van ser la metal·lúrgia, amb indústries com La Maquinista Terrestre i Marítima, amb escasses possibilitats d’expansió per la manca de matèries primeres, i indústries com la química i l’elèctrica. Per contra, la construcció naval va patir una greu regressió com a conseqüència de la pèrdua dels mercats colonials.

  •  El segle XIX va ser per a molts països d’Europa una etapa de canvis profunds en la seva estructura econòmica.
  • va ser un canvi que quedaria a mig camí perquè, malgrat el desenvolupament d’un nucli industrial, aquest era de dimensions reduïdes
  •  El procés d’industrialització català va iniciar-se en el segle XVIII(la seva producció i havien incorporat les primeres filadores mecàniques.)
  •  El procés de modernització i mecanització de la indústria catalana va haver de realitzar-se sempre de manera retardada i limitada respecte a la resta d’Europa. Catalunya va patir una mancança de recursos naturals
  •   la prosperitat agrícola del període va beneficiar el desenvolupament industrial amb la generació de capitals.
  •  Altres sectors destacats van ser la metal·lúrgia