martes, 27 de octubre de 2015

La dièresi




La dièresi té 2 usos molt diferenciats entre si:
Marcar que la U dels grups QU-/GU- quan van seguits de les vocals E/I es pronuncia.
Exemples:    ungüent       qüestió        pingüí           aqüífer
!VÉS AMB COMPTE que acomplisquen ambdós requisits: que es pronuncie la U i que la vocal que l’acompanye siga una E o una I.Aquesta regla no té excepcions.
Exemples: guerra (no du perquè la U no sona) / quatre (no du                 perquè la vocal és A).
Marcar que una I/U no forma diftong amb la vocal anterior.
Exemples: ve-ï-na   pro-te-ï-na    en-sa-ï-ma-da     co-ï-en
 EXCEPCIONS a aquesta regla:
A)   Si la I/U pot portar accent gràfic.
Exemples:  ve-í            pa-ís             co-í-em
! Vés amb compte de no barrejar aquesta excepció amb la primera regla que hem vist.
Exemples: aqüífer (porta dièresi per marcar que la U del grup QU- seguit d’una I es pronuncia. S’accentua perquè és plana acabada en –R).
Aquesta excepció només afecta les paraules del segon ús de la dièresi sempre i quan accent i dièresi es disputen la col.locació sobre la mateixa vocal. Exemple: ru-ï-nós ( porta dièresi per indicar que hi ha dues vocals contígües pronunciades en síl.labes diferents, la segona és una I i aquesta I no pot dur accent gràfic però això no afecta que la paraula en porte ja que és aguda acabada en –OS)
B) No porten dièresi les paraules acabades en els sufixos cultes  –ISME/-ISTA/ -US/-UM.
Ex: egoisme / egoista  /  Màrius  /  harmònium
!Vés amb compte amb les paraules proïsme i lluïsme ja que sí que porten dièresi.
C) No porten dièresi els INFINITIUS, FUTURS, GERUNDIS i CONDICIONALS dels verbs acabats en VOCAL+IR (obeir, conduir, reduir, ...).
                                           
 Exemples:   agrair/agrairé/agraint/agrairia
! No confondre l’estalvi de la dièresi en la terminació d’aquests temps amb altres casos com: a-ï-llar/ a-ï-lla-ré/ a-ï-llant/a-ï-lla-ri-a ja que el problema no el tenim en la terminació verbal sinó en la segona síl.laba.
D) Tampoc no fem ús de la dièresi en paraules començades per un prefix acabat en vocal (re,contra-, anti-, co-...) + paraula començada per I/U.
Exemples:      contraindicació          reunificar
Són excepcions a aquesta excepció les paraules reüll ireüllar i tots els derivats.
! Para especial atenció en aquelles paraules que porten dièresi en una I/U àtona ja que, sovint, tendim a pronunciar-les com si foren diftongs quan en realitat són hiats. Per això convé repassar alguns casos en què la dièresi apareix fora de vocal tònica:
            - En els derivats de mots que tenen I tònica:
Exemple:   veïnat (veí)                                  ensaïmada (saïm)     
              descafeïnat (cafeïna)              aïllar (illa)
          
          - En les paraules formades amb els sufixos següents:
                       
  -itat (espontaneïtat,...)                        -itzar (europeïtzar,...)
                       
  - iment (agraïment,...)                            -idal (helicoïdal,...)
                     
                                          -idor (traïdor,...)
En aquests casos el millor és treballar la memòria visual fent exercicis d’ortografia i, sobretot, llegint.

Teoria en línia!

Practiquem?

Posa dièresi en les paraules següents i després classifica-les en la graella:
freqüència, Seül, xiïta, reduït, ungüent, reüll, ambigüitat, aigüera, diürna, veïnat, aqüeducte, llaüt, raïm, agraït, terraqui, seqüència, instruït, esfereïdor, qüestió, lluit, genuïna, eqüestre, aussar.
REGLA 1
REGLA 2
Completa les formes d’aquests participis:
Masculí singular
Femení singular
Masculí plural
Femení plural
traduït
  traduïda
traduïts
traduïdes
reduït
reduïda
reduïts
reduïdes
produït
produïda
produïts
produïdes
conduit
conduïda
conduits
conduïdes
Tots els participis d’aquest exercici pertanyen a la regla ............
Col·loca’ls a les paraules següents la dièresi si la necessiten. Digues quina regla els has aplicat i si pertanyen a alguna excepció:
aigua               cuina           sarraïna          ateisme
pasqües           conduiria      reintentar        suïs   
beneiré            reüll            peüc               quocient
ensaïmada       egoista         contraindicació  produït

reixa           cinquanta  ciutat          agrair

aigüera       obeïes       coincidir       traint  

enlairar       proteïna     reix             aigualit  

agraïment    manguera  traduir        pausa

país                coincidència   aqüífer            egoisme 
aixeta             heroïna          llengua            genuïna
Posa dièresi o accent a les paraules que calga i, en cas de ser una excepció, especifica la lletra d’aquesta:
país
països
Lluís
Lluïsa
qüestionari
faria
conduir
produiria
reduint
Màrius
altruista
dadaisme
egoista
harmònium
agrair
reunir
coutilitzar
contraindicació
preinstal·lació
contribuint
antiinflamatori
creïlla
antiquari
peüc
aïllant
obeíem
arcaisme
diürn
coincidir
envairia
produïa
posseït
conduiries
reduïa
disminuirà
Posa dièresi, accent o res a aquestes paraules, segons pertoque:
ungüent, veïnat, Lluís, decaïment, conduïes, peüc, causar, aqüífer, empaquetar, reincidir, europeista, creïlla, produíeu, agrairia, lingüista, adquisició, reduint, reunificar, llenguatge, peuet, proteïna,obeïm
Completa les oracions posant la dièresi  o l’accent a les formes verbals que calga:
Si jo fora el gerent, reduiria el dèficit que han produït els administradors.
Els pobles germànics envaïren la península Ibèrica el segle V.
Encara no s’ha reconstruït la necròpolis que els arqueòlegs atribuïxen/atribueixen als ibers.
Durant tot el viatge estàs envaint el carril contrari, de manera que després de dinar conduiré jo.
Després d’estudiar el cas, l’advocat ha deduït que en l’execució del crim influïren algunes causes encara inexplicables.
Alguns dels mots següents han de dur dièresi. Posa’ls-la:
veïna       peüc     ruïna      xemeneia     reixa          ambiguitat
quatre     pausa    oïda       posseïdor     heroïna       reduïa
tenia       països   arruïnar   reüll            intuïció       suïssa
paisatge  Biscaia   cuinera   freqüent      coincidir      almoina
amoïnar  espontaneïtat  obliqüitat agraïment cinquanta aïllat
ciutadana transeünt ungüent  reunir     ensaïmada      circuit
Eivissa       aigua           aigüera    raïm          Caïm               joia
I ara completa les frases següents amb la forma que hi corresponga del verb entre parèntesis:
- T’estic molt agraït per tots els favors que m’has fet.
- Mentre jo produïa , els del costat s’enfonsaven.
- Anit observava com el sopar es cou a poc a poc.
- introduïu la targeta de cara a vosaltres.
- Convé que vosaltres mateixos ho deduireu en pocs minuts.
- El sucre no es dilueix prou bé perquè el cafè era fred.
- Cal que vosaltres disminugeu les despeses generals.
- posseesc tanta riquesa que ni sabia el que tenia.
- Mentre estaven els llums encesos, el cartell lluïa amb força.
- Per favor: inclou també la sol·licitud.
Escriu el femení i un nom abstracte derivat dels adjectius següents:
Ex: continu: contínua, continuïtat.
simultani: .................................espontani: ..........................
heterogeni. .............................. heroic: ..............................
laic: ....................................... assidu: ................................
innocu: .................................. oblic: ...................................
Escriu dièresi o accent en els mots següents:
aqüeducte       lingüística      proïsme     conduint         paüra
empedreït        exigüitat       harmònium  hemorroïdal     Caïm
quocient         acuitat        substituíem   egoista          aguait
fortuït            helicoïdal      ateisme        bilingüe     reimpressió
traduïda          jesuïta        diürètic        geniüt  antiimperialista
europeista      conduiria     pasqües      beneiré        antiguitat
cafeïna           duana           afaitat       Saül             Màrius
Posa els accents i dièresis que calguen a les frases següents:
- La qüestió es que no se quines conseqüències pot tenir la teua decisió.
- La Lluïsa es va deixar influir per la pretesa genuïnitat del producte.
- I les següents qüestions també posseïen una alta ambiguitat.
- Els quatre sarraïns lluïen les seues simitarres.
- Com vols que continue la seqüencia?
- Els mots següents semblen intraduïbles.
- El seu caràcter egoista no coincidia amb l’altruisme de la veïna.
- Aquesta freqüència no es captada per l’oïda.
- Per mes que t’hi amoïnes no reduiràs les diferencies entre els veins.

lunes, 26 de octubre de 2015

Mar i cel d'Àngel Guimerà




 1. Cerca informació sobre el musical Mar i cel d'Àngel Guimerà. N'expliques el contingut i cerques informació sobre les diferents actuacions que va fer la companyia Dagoll Dagom arreu dels Països Catalans.

És una obra de teatre musical amb text de Xavier Bru de Sala i música d'Albert Guinovart, basada en l'obra homònima d'Àngel Guimerà, que va ser portada al teatre per Dagoll Dagom l'any 1987, posteriorment l'any 2004 i per tercera vegada l'any 2014. És remarcable per l'espectacularitat de la seva escenografia, en la qual un vaixell enorme i mòbil presideix la majoria d'escenes, i per la música, ja que algunes de les seves cançons ja han passat a formar part del corpus de melodies populars en l'actualitat.

Ells solen actuar al teatre Victòria 
2. Explica les característiques generals de la seva obra amb exemples concrets sobre aquesta. 
 La plasmació de la psicologia dels personatges, la fixació de l’entorn, ús de la unitat de lloc que, amb la del temps, permet assolir una condensació dramàtica, cada acte comença i acaba amb una lògica interna, coherent i ben travada.

miércoles, 21 de octubre de 2015

Les verges





     1. Avui és el dia de les verges. Explica el per què d'aquesta celebració, penja un parell de cançons que es canten aquest dia i tot el que faci referència a n'aquesta festivitat.
Avui, 21 d’octubre, toca menjar bunyols per recordar santa Úrsula i el seu seguici d’onze mil verges. La tradició, mancada de tota base històrica, diu que santa Úrsula–que en llatí vol dir “óssa petita

AVUI SÓN LES VERGES,
HO HEM DE CELEBRAR
I DUREM AL PATI
BUNYOLS PER BERENAR.
AVUI SÓN LES VERGES
I HO HEM DE CELEBRAR,
UNA CANÇONETA
HEM D'ANAR A CANTAR.


AVUI SÓN LES VERGES,
CANTAREM CANÇONS,
DONAREM CLAVELLS I
MENJAREM BUNYOLS.

TOTS SORTIM AL PATI
I MENJAM BUNYOLS,
AMB SUCRE, FARINA
I UN PARELL D'OUS.



TOTS SORTIM AL PATI
I MENJAM BUNYOLS,
A TOTS ENS AGRADEN,
ÉS QUE ESTAN MOLT BONS!



ARRIBEN LES VERGES,
BEN CONTENTS ESTAM,
I UNS BONS BUNYOLS
TOTS JUNTS PREPARAM.



QUILO DE PATATA,
FARINA I LLEVAT,
AMB UN TASSÓ D'AIGUA
I TOT BEN MESCLAT.



ENCALENTIM L'OLI,
ALERTA A NO ESQUITXAR,
BUNYOLS A LA PAELLA
QUE SURTEN CREMANT.



ELS MENJAM AMB SUCRE
I TOTS JUNTS CANTAM
QUE TOTS, NINS I NINES,
I GRANS HO CELEBRAM.


AVUI SÓN LES VERGES,
TOTS HI HEM D'ANAR,
AMB UN BON SOMRIURE
HO HEM DE CELEBRAR.

Resultat d'imatges de clavellsResultat d'imatges de bunyols i clavells

Comentari de poema



 
EM FARÀS PERDRE...
Despertes el meu costat més rebel
i salvatge amb la teva manera de fer.

Em faràs perdre el sentit...
de l'orientació, l'equilibri
i la noció del temps.
Em faràs perdre l'oremus, l'alè
i l'enteniment.

Encendré el llum per veure-hi més clar,
no fos cas això fos un mal enlluernament...

Antònia Lladonet
 
 
 
1. Penja una imatge representativa del poema.
Image result for chicas rebeldes
  2. Tema del poema.
rebel-lia
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
rima:assonant 
número de síl-labes:10,12,8,9,6,9,5,10,12

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: rebel, oremus, alè, enteniment, enlluernament.
 Enteniment:Facultat de comprendre. 
oremus: Quan se celebra en llatí, invitació ('preguem') feta pel sacerdot als fidels abans de les oracions de la missa, de l'ofici i en altres ocasions
alè: Aire que s'escapa dels pulmons en l'expiració.
enlluernament: Acció d'enlluernar
rebel:Que refusa l'obediència a una autoritat constituïda.
5. Fes un resum del significat del poema en general.
 la rebel-lia que desperta cualqu en nosaltres
6. Opinió personal.
poema abstracte

martes, 20 de octubre de 2015

Realismo. Benito Pérez Galdós




 1. Busca información sobre el Realismo español. También sobre la vida y obra de su autor más representativo:

El realismo literario es un movimiento literario que se inició a mediados del siglo XIX. La característica de las obras de este movimiento fue principalmente dedicarse a presentar un retrato fidedigno y realista de la sociedad de la época. 
La idea de los autores de este movimiento era observar, cual antropólogos, a la sociedad, la cultura, las personas y las acciones de esta gente.
Es, por tanto, una mirada subjetiva de cada autor de la propia época que les tocó vivir. Algunos decidieron dejar por escrito ámbitos en los que se movían, mientras que otros prefirieron mostrar los barrios bajos, o el ámbito de la guerra.
El realismo literario español se manifestó principalmente en la novela, aunque también tuvo algunos representantes en el teatro

Benito Pérez Galdós:
Es autor de una muy amplia producción literaria, Galdós empezó cultivando una novela de tesis en que los personajes aparecían cortados por un patrón maniqueo, que los dividía entre reaccionarios y liberales.
Posteriormente empezó a interesarse por los aspectos más costumbristas y por facetas más espirituales e intentó describir la burguesía española de su época y buscar sus orígenes en la historia contemporánea, mediante el uso de la novela histórica. También ensayó otras fórmulas narrativas, como la novela dialogada. Su estilo busca la naturalidad y evade cualquier artificio retórico a fin de ofrecer, según postulados estéticos realistas, la visión más directa posible de lo que pretende expresar. Cuando narra su estilo es transparente, académico, pero siempre tradicional; se trasluce sin embargo el humor y la ironía.

La literatura a l'Edat Moderna i la Renaixença (dossier t.1)






  1. Cerca informació  sobre la literatura durant l'Edat Moderna (s. XVI-XVIII). Penja una imatge representativa i n'exposes la teva opinió personal.

Durant els segles XVI i XVIII, la producció literària culta en català va disminuir. Comparada amb la producció del segle anterior, s'hi troben menys escriptors i menys obres de qualitat. Per això, durant la Renaixença. Apart d'això hi hagué una literatura culta que va seguir els corrents literaris europeus del moment que fa a la literatura popular, es mantingué ben viva, amb una producció d'obres.





Pens que no s'hauria d'haver  fet això de ser disminuida ja que es una llengua com ses altres i te el mateix dret de ser coneguda com les altres.
 
  2. Cerca informació sobre la Renaixença.

 El Reeaixement, se situa al segle XVI, comportà una visió del món i un nou concepte de la cultura, que s'estengué a totes les manifestacions i àmbits de la vida social. Estèticament suposà el retorn als clàssics grecollatins, que van ser presos com a models. Aquest període situa l'home com a cente del món.

Jacint Verdaguer



  1. Cerca informació sobre Jacint Verdaguer i les seves dues grans obres poemàtiques.  L'Atlàntida i el Canigó.
És una de les grans figures de la Catalunya moderna. 

 Atlàntida:És un poema de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Heracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i el final descobriment de les Amèriques.

Canigó: constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. Aquest poema, que és un llibre, conté una descripció geogràfica dels Pirineus catalans que es desenvolupa a través de la figura mítica del Comte Tallaferro, un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns. El mite està basat en el personatge històric Bernat Tallaferro.

  2. Fes un resum d'aquest poema i n'expliques el tema. Quines característiques estudiades d'en Verdaguer hi veus reflectides? Penja'n una imatge que el representi.


                 CANT DE GENTIL 
[Fragment]

Amor, amor, on me pujares? 
on sou, amics? on sou, mos pares? 
i jo mateix, digau-me, on só? 
Digue-m'ho tu, Griselda bella, 
     ma hermosa estrella 
    de Canigó.


I tu, ¿ets dels cel guspira eterna 
o sols fantàstica lluerna? 
dus a l'infern o al paradís? 
Mes, és ací tan dolç lo viure, 
     veient somriure 
     ton ull blavís!


¿Què se me'n dóna de la terra 
si et tinc ací, en est cim de serra? 
Mes, com nos mira el sol naixent! 
Porta'm vers on surt com poncella 
     que s'esbadella 
     pel firmament. 
Jacint Verdaguer
aquest poema xerra d'amor trata de dues persones que s'estimen molt i que confien l'un de l'altre, però no trata d'ells dos si no d'un personatge que demana el que d'aquestes dues persones.
D'en verdaguer he estudiat que es un poeta molt romàntic i per això aquest poema es així.