martes, 20 de octubre de 2015

Repassam l'accentuació

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantare                comitè                 mossen               cafè                        apren
enten                   pure                       ale                         pages                    impres
irlandès               cinquè                  nomes                 entes                    també
consomé             congres               gairebé                fare                       interes
ixo                       reso                     boiris                  afició                   ambdós
esposà                   presó                    arròs                     coto                      refós
exclòs                   olla                        preo                      sino                      curios
talos                      gloriés                 reposi                    didos                     inclòs

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
Rivet                      colliu                     dema                    permís                 aniran
algun                    llumins                  Ramon                 porro                    avis
així                         crostó                   votació                 anireu                  Ferran
Procés                 respon                    cigró                      campió                 espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corríem                deies                    telefonà                           dèbil                     remei
escrivia                origens                parlàvem                      orfe                       fessin
xerif                      llapis                     avisaven                       núvol                    diguéssiu
feien                     cantàveu             fenomen                        sortireu                  cérvol


4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grècia                 espaiosa              patiria                   trajectòria                   mengessin
artilleria             polvorí               Letònia                 policia                           càmera
academitza           església               pertinent              feresta                      origen
palau et                hostilitat             ciència                  exigua                            dissimilació
5. Com hauríem reescriuré correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei              olimpíades         diòptria                xassís                      elit
xandall              medul·la             víking                    reptil                     període
atmosfera          intèrfon            pneumònia          termòstat             tulipa
isòbara               míssil                  futbol                     tèxtil                    omòplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no se que va passar, preo nomes recordo que desprès d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè volíem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, Peró, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repòs. Que hauríem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perquè en l’ultim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estrany ament curiós?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Desprès de prémer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpàtiques, Peró que poden fer perdre la paciència a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent Francès, Peró nomes li ho sembla, perquè amb la cridòria i els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Alló era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que mes aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamóns, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments.
Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veié així que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estreny el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabea que era una tortora perquè la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes desprès de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.


La vida després de Déu, ree

lunes, 19 de octubre de 2015

Subtileses...



SUBTILESES
Pluja que et deixondeix de matinada. 
Quin plaer!
Música per als sentits:
suau, subtil, fresca...
Sensacions brutals t'acaronen el pensament.
Sensacions meravelloses et bressolen amoixadorament  aquesta nit.
Antònia Lladonet
1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
el mal temps
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
asonant
versos:6
síl·labes: 6
4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema:
 deixondir: fer sortir d'un estat d'ensopiment
 subtil:que costa d'apreciar
acoronar: posar la corona
 bressolar: engronsar
 amoixadorament: acariciar
5. Fes un resum del significat del poema en general.
 xerra d'un dia de pluja de que els dies de pluja es passen dins casa escoltant música i amb la manteta.
6. Opinió personal.
m'ha agradat aquest poema per que un dia que fa mal temps no te es per que ser un mal dia per tu.

martes, 13 de octubre de 2015

El Romanticismo: Gustavo Adolfo Bécquer

RIMA I


AMOR ETERNO
Podrá nublarse el sol eternamente;
Podrá secarse en un instante el mar;
Podrá romperse el eje de la tierra
Como un débil cristal.
¡todo sucederá! Podrá la muerte
Cubrirme con su fúnebre crespón;
Pero jamás en mí podrá apagarse
La llama de tu amor.
 

RIMA II

Yo sé un himno gigante y extraño
que anuncia en la noche del alma una aurora,
y estas páginas son de ese himno
cadencias que el aire dilata en las sombras.

Yo quisiera escribirle, del hombre
domando el rebelde, mezquino idioma,
con palabras que fuesen a un tiempo
suspiros y risas, colores y notas.

Pero en vano es luchar, que no hay cifra
capaz de encerrarle; y apenas, ¡oh, hermosa!,
si, teniendo en mis manos las tuyas,
pudiera, al oído, cantártelo a solas.
 RIMA III
Olas gigantes que os rompéis bramando
en las playas desiertas y remotas,
envuelto entre la sábana de espumas,
¡llevadme con vosotras!

Ráfagas de huracán que arrebatáis
del alto bosque las marchitas hojas,
arrastrado en el ciego torbellino,
¡llevadme con vosotras!

Nube de tempestad que rompe el rayo
y en fuego ornáis las sangrientas orlas,
arrebatado entre la niebla oscura,
¡llevadme con vosotras!.

Llevadme, por piedad, a donde el vértigo
con la razón me arranque la memoria.
¡Por piedad! ¡Tengo miedo de quedarme
con mi dolor a solas!.
       
          1. Explica con tus palabras las características del Romanticismo.
  manera de expresar el sentimiento hacia una cosa o persona
          2. Explica características del Romanticismo visibles en cada uno de los tres poemas aquí expuestos. Ejemplifícalo con versos.
primera rima: quiere demostrar cuanto quiere a esta persona
segunda rima: declara su amor diciendo que luchara por ella
 tercera rima: es un amor desesperado
         3. Busca una imagen representativa para cada uno de los poemas.
Resultat d'imatges de corazones juntos1r poema
 2n poema
  Resultat d'imatges de desolacion3r poema
  5. Escribe el tema de cada una de los poemas en una sola palabra.
1. ''amor ''
2. ''amor a murte''
3.  ''desolación amorosa''

miércoles, 7 de octubre de 2015

Comentari d'un poema





SOL NO VENDRÀ
Cerca el delectable 
camí de la passió. 
Aquell 
que desperta el
coratge de sentir
l'amagat formigueix
que passeja pels
laberints del teu jo.
Aquell
que s'alimenta de
la il·lusió del nou
fruit que vendrà,
sigui quin sigui,
sigui com sigui.
Aquell
que balla danses
atrevides i dibuixa
realitats impossibles
que conviden a
somniar.

Cerca aquest camí.
Sol no vendrà. 
Antònia Lladonet

                                            1. Penja una imatge representativa del poema
2. Tema del poema.
 
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
4. Cerca al diccionari les paraules següents i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: delectable, formigueix.
5. Fes un resum del significat del poema en general.
6. Opinió personal.

martes, 6 de octubre de 2015

La millor llaminadura


LA MILLOR LLAMINADURA
Des de sempre,
la música és la
millor llaminadura
que pots tenir la
sort de
tastar.
En els moments
més especials,
és un condiment
indispensable que
no pots
obviar.
Les notes, capricioses,
ballen melodies que
regalimen records
inesperats.
També inspiren escenes
pernicioses als
amants més
agosarats.

Des de sempre,
la música és la millor
companyia que pots tenir
la sort de trobar.
Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
Tracta sobre el que ens fa sentir la música
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
rima consonant, 24 versos, 5 síl·labes
4. Cerca al diccionari les paraules següents i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: llaminadura, condiment, obviar, perniciós.
llaminadura: llepolia, és un menjar fet més per a plaure al paladar que per nodrir.
condiment: conjunt de salses
obviar: evitar, rehuir, apartar i llevar d'enmig obstacles o inconvenients.
perniciós: greument damnós o perjudicial.
5. Fes un resum del significat del poema en general.
Aquest poema mos expressa amb paraules el que mos fa sentir la musica
6. Opinió personal.
Es un bon poema perque mos diu les coses tan especials que ens provoca la musica

Comprensió lectora



L’assemblea dels ases

Queixosos els ases de la desconsideració en què se’ls tenia, i

sobretot, perquè l’home els pegava tant, tractaren de buscar un

mitjà per millorar la seva condició social; i van fer una gran reunió

els més entenimentats i savis de l’espècie.

Després de llargues discussions, van creure que el millor que

podien fer era elevar un memorial de greuges al rei exposant-li els

seus desigs.

Però, pres l’acord, el que fou difícil va ser trobar qui redactés

el document, perquè cap dels reunits no sabia de lletra ni tenia

coneixement que en sabés cap altre dels ases coneguts.

L’afer hauria estat aviat resolt encarregant la redacció del do-
cument a algun altre animal, però van considerar que fora un des-
prestigi per a l’espècie haver de recórrer a elements no interes-
sats en l’afer.

Fetes llargues investigacions, van saber d’un vell ruc que sabia

de lletra, i li fou encarregat per l’assemblea el dictat del memo-
rial.

El vell ruc redactor del document va escollir com a paper una

fulla de col, substància prou tova per poder-hi deixar marcada

l’empremta de la seva pota, que féu servir de ploma.

Dictat el memorial, fou conferit l’encàrrec d’elevar-lo fins al rei

a un vell ase que durant la discussió havia donat proves de molt

de seny i de tenir una visió molt clara de l’afer.

I el vell ruc emprengué el camí del palau reial. Però, com que

era jai i xacrós, aviat es va cansar i no se sentí amb prou forces

per dur a cap la seva comesa.



L’assemblea dels ases

1 Contesta aquestes preguntes:

a) De què estaven queixosos els ases?
Per el tracte que rebien dels humans

b) Què van decidir fer?
Es van reunir per fer una asamblea
c) Quin tipus de fulla van escollir per escriure el document?
La fulla d'una col

d) Qui va escriure el document?
El vell ruc

2 Escriu situacions en les quals creus que és necessari fer una assemblea.
En temes importants per a un poble ciutat o país
3 Opina:

• Creus que gràcies a la seva actuació, els ases van aconseguir una millor consideració social? Per què?
Si, per que ell va lluitar per això
• Quan el ruquet va decidir menjar-se la fulla de col, va prendre una decisió intel·ligent? Per què?
No ho posa
VOCABULARI

4 Ratlla la paraula de cada grup que no vol dir el mateix que les altres:

vell

jai

ancià

avi

jove

ase

ruc

cavall

somer

burro

encàrrec

comensal

missió

feina

comesa

admiració

sorpresa

esbalaïment

resplendor

atordiment

Un viatge per l'espai





Un viatge per l’espai

La nostra veïna, la Lluna

La Lluna és l’astre que il·lumina les nostres nits. Gira al voltant de la Terra,

per això diem que és el nostre satèl·lit. Si la Lluna brillés amb llum pròpia, veu-
ríem sempre una bola lluminosa. En canvi, com que reflecteix la llum del Sol i

gira al voltant de la Terra, cada nit la veiem diferent. Això són les fases lunars.

Les fases lunars es repeteixen cada 28 dies. Quan la Lluna té forma de C és

que minva; quan té forma de D és que creix.

1. Lluna nova

 Resultat d'imatges de lluna nova
 2. Quart creixent

 Resultat d'imatges de lluna quart creixent


3. Lluna plena
 Resultat d'imatges de lluna plena
 4. Quart minvant
Resultat d'imatges de lluna minvant


Cara visible de la Lluna

La superfície de la Lluna té un relleu extraordinàriament accidentat. Els circs

lunars arriben a fer 5.000 metres de fondària i en el cas del més gran, anome-
nat Clavius, fa 227 quilòmetres de diàmetre. També hi ha cadenes muntanyo-
ses de gran altura, com els monts Leibniz, de 8.200 metres. A la Lluna també

hi ha els anomenats mars lunars, que són regions amb una superfície aparent-
ment llisa i l’aspecte de grans masses d’aigua.

Caminar per la Lluna!

Els astronautes que per primera vegada a la història van posar els peus a

la Lluna van ser Neil Armstrong i Edwin Aldrin, el 20 de juliol de 1969. Anaven

a bord de la nau Apollo 11 dels Estats Units.

A la Lluna no hi ha vida i seria molt difícil que nosaltres hi poguéssim viure

perquè no hi ha oxigen i, per tant, no s’hi pot respirar. A més a més, la grave-
tat, la força que atrau els cossos cap al sòl, és molt feble. Per això, els as-
tronautes semblava que saltessin.

ACTIVITATS

Lectura 2: Un viatge per l’espai

1 Completa aquest esquema sobre la lectura:

el Sol

és una estrella

la Terra

és un planeta

la Lluna

és un satèl-lit

que brilla amb la llum del sol

que gira al voltant de la terra

que gira al voltant del sol

2 Dibuixa les fases de la Lluna i escriu el nom de cada una:

3 Escriu un petit text explicant per quins motius creus que seria molt difícil que

els humans poguéssim viure a la Lluna.
Els éssers humans no podriem viure a la lluna mai perque no hi ha ni aigua ni atmosfera i per tant no hi ha oxigen

VOCABULARI

4 Relaciona cada paraula amb el significat que li correspon:

planeta • • Astre que brilla al cel amb llum pròpia.

estrella • • Qualsevol cos celeste que hi ha al firmament.

satèl·lit • • Astre sense llum pròpia que gira al voltant d’una estrella.

astre • • Cos celeste sense llum pròpia que gira al voltant d’un planeta.