lunes, 22 de febrero de 2016

Cap de setmana ideal



     Fes una redacció on expliquis quin seria el teu cap de setmana ideal, començant per divendres en sortir de l'institut. Empra descripcions a voler.
El meu cap de setmana ideal es:
en sortir de l`institut anar a casa menjar , preparar la roba i les coses del gimnàs ,fer el meu entreno amb el meu coach ,duchar-me i després arribar a ca meva estar amb la meva família una estona i després sortir amb els amics el dissabte aixecar-me tard berenar i estar amb la família ,menjar dormir un poc mes i anar amb els amics a dinar i a fer una volta i el diumenge normalment amb la família 

viernes, 19 de febrero de 2016

Comentari poema i mitologia



DONA D'AIGUA

Es pentinava, 
entre grans parets rocoses,
la seva llarga cabellera, 
cantant, 
i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,
a la superfície,
per sentir la suavitat de l'aire 
i admirar els raigs de la lluna
(que contemplava).
Era una dona d'aigua, 
de fum,
amb bellesa temptadora:
si t'atrapava la seva mirada
et converties en una pedra.
El seu regne eren les profunditats 
de les aigües vidrioses
que brollaven de les fonts ufanes
(gran espectacle aquàtic).
La seva bellesa era un parany,
de fet, 
tota bellesa ho pot ser. 
Les pedres que trobeu vora 
estanys, 
llacs
o salts d'aigua,
són temptacions de qui no va poder 
resistir-se a l'encanteri 
d'una sinuosa dona d'aigua,
de fum.
Antònia Lladonet
1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.
Les dones d'aigua (també dites dones de fum i d'aigua, encantades, aloges, goges o paitides) són éssers de la mitologia catalana, figures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis.


2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.

LA LLEGENDA 

Temps era temps, quan pels cims del Montnegre galopaven els centaures, faunes i sàtirs, on tenien les seves coves i feien l'amor amb orèades, dríades i nimfes, sota la frondositat dels arbres i vora les fonts i rierols, compartint la divinitat de la muntanya, encara teníem a Sant Iscle un punt per recordar aquell misteri que generació rere generació se'ns ha anat explicant.
A uns 3 Km de la plaça del poble, en direcció nord-oest, camí de Vallgorguina, vorejant un rierol, al sot de can Maresme, però propietat de ca l'Oller, s'hi troba un paratge fins fa pocs anys únic, on l'aigua havia format un gorg i una caverna que,  juntament amb la frondositat del terreny i l'espessa vegetació, li donaven un aspecte esotèric.  En ple dia tan sols algun petit raig de sol aconseguia filtrar-se entre tanta penombra i el lloc esdevenia encisador. Allà es deia que hi vivien les nostres dones d'aigua, les nimfes de bellesa indescriptible que a les nits de clar de lluna rentaven la seva etèria roba, estenent-la sobre l'herba tot cantant suau i dansant subtilment.
També temps era temps en què valents pastors, tenint cura dels ramats, passaven dies i nits per boscúries i valls i sabien de tots els recers de la muntanya. Un d’aquests pastors, jove i fornit, que descansava una nit vora la fresca de la riera, va  despertar de sobte, atret per unes veus dolcíssimes, i embadalit s'hi va anar acostant a poc a poc i sense fer fressa, fins a espiar un espectacle mai vist. Astorat i quiet contemplava la dansa d'unes dones bellíssimes, de cames i peus nus, de llargues cabelleres i embolcallades d'eteris vels que agitaven voluptuosament al compàs d'una música estranya i encisadora.
D'entre totes, se sentí pertorbat per una d'elles, que el descobrí en el seu amagatall, però sense trair-lo va continuar la seva dansa encara més exultant. Aquella nit llarga i curta alhora va neguitejar el pastor, que sols pensava en allò que creia un somni i no deixava de rondar pel mateix indret.
Al següent pleniluni tornà a sentir les harmonioses veus i tornà a veure la causa del seu encís. Cor-robat, sols tenia ulls per a ella. La dona evolucionava apropant-se al galant, fins que, com una alenada, acabaren fugint pel bosc, materialitzant el seu amor.
La goja va esperar un fill que havia de parir com engendrat per mortal, però arribat el moment les nimfes no tenien coneixements per ajudar la seva companya. Cridaven desesperades pel voltant del gorg, quan s'escaigué passar pel camí, sobre la fondalada, una velleta que vivia a can Patiràs, la casa més propera, i que bonament atengué els precs d'aquelles exòtiques dones.
Baixà a la riera i una d'elles tocà l'aigua amb una vareta. El gorg s'obrí per donar pas al seguici. Allà sota tot era llum: com si alhora haguessin sortit el sol, la lluna i tots els estels.
La dona de Can Patiràs va ajudar la jove goja a infantar, i les companyes agraïdes obsequiaren la providencial llevadora omplint-li el davantal amb quelcom que l'encuriosí, ja que precisament li posaren la condició de no mirar-ho fins arribar a casa.
Des de la sortida de l'aigua, sense mullar-se, fins a trobar altra vegada el seu camí, la dona es palpava la faldada preguntant-se mil vegades què hi podia haver. La curiositat va guanyar i el desencís la colpí: era segó. 
 S'ho va prendre com una befa i el llençà d'aquí enllà, perquè a casa en sobrava, i barbotejant seguí el camí indignada. Quan hi va arribar, la família es meravellà del davantal de l'àvia, ja que totes les arruguetes i pleguets on hi quedaren restes de segó, s'havien convertit en or puríssim. Enfollida tornà enrere per collir el que havia llençat i res va trobar-hi. A trompassades baixà a la riera, i es llençà a l'aigua desesperada, on va ésser engolida en càstig a la seva curiositat. Una altra tradició fa acabar la llegenda assegurant que can Patiràs sempre mes va ésser casa de bones anyades.
El jove pastor que va atemptar contra les divinitats boscanes va ésser condemnat a vagarejar per les muntanyes del Montnegre per sempre més; i per sempre més, en les nits de lluna plena, diu que s'escolten els planys tristos del jove enamorat buscant l'estimada, mentre vora el rierol crida la dona ofegada en la seva cobdícia.
Matilde Verdura
3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.
Es una dona d'aigua que es pantina la seva llarga melena i mentre respira l'aire de la nit.

Despres va sortir defora per contemplar la lluna i sentir  l'aire.

Ella era una dona d'aigua i quan la mires als ulls et converteixes en pedra i es hermosa.

El seu regne esta a les profunditats de les fonts ufanes.

Es molt bella.

Les pedres o roques que troba son per que qui la va mirar va ser per la seva bellesa.
4. Per què eren perilloses?
Per que convertien als homes en pedra
5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?
  Son restes dels homes que varen ser petrificats per les dones d'aigua

miércoles, 17 de febrero de 2016

Chema Madoz

Pentinarem la terra. Fotografia: Chema Madoz

    1. Cerca informació sobre el fotògraf Chema Madoz, la penges al teu blog. Quin tipus de fotografia fa? També has de penjar les 10 fotografies seves que més t'agradin i, davall d`una, explica el que representa per a tu.
L'any 2000 li va ser concedit el Premi Nacional de Fotografia. Ha realitzat nombroses exposicions individuals, tant a Espanya com a l'estranger, i el conjunt de la seva obra, a més de ser respectada per la crítica, està aconseguint unes cotes de popularitat impensables per a altres artistes contemporanis.
Amant del blanc i negre, la seva obra recull imatges extretes d'hàbils jocs d'imaginació, en els quals perspectives i textures teixeixen les seves imatges.
 Image result for chema madoz
Image result for chema madoz
Image result for chema madoz
Image result for chema madoz




Image result for chema madozYo en principi vaig escogir aquesta imatge perquè aquest es el meu mon, però també per que el seu significat es el pes que comporta el poder i els diners
Image result for chema madoz
Image result for chema madoz
Image result for chema madoz



Image result for chema madoz

Image result for chema madoz     El reste d`imatges m`agrada pels jocs visuals que crea el gran artísta Chema Madoz

martes, 16 de febrero de 2016

Socials dossier tema 6



       1. Cerca informació sobre l'època de l'imperialisme i penja imatges.
 L'imperialisme és l'expansió del propi territori o de la pròpia influència a base de dominar altres països i formar una unitat.Tendència d'un estat a l'expansió econòmica i territorial, al domini sobre altres estats i pobles. Referit, de primer a l'expansió territorial, el terme fou aplicat, amb l'inici de la industrialitzacióImage result for imperialisme

       2. Per què les grans potències industrials varen poder construir enormes imperis colonials?
Per la seua superioritat tècnica, financera i militar, varen ocupar territoris a l’Àfrica i a l’Àsia principalment.
       3. Defineix aquests conceptes:
 Colònia d'explotació:consistents en l’explotació dels recursos naturals per part de grans companyies comercials, militars i funcionaris. Es van establir en forma de plantació i explotació minera.
Colònia de poblament: Consistien en l’establiment de grans contingents de població europea com a colons camperols en granges, desplaçant la població indígena o fent-la servir de mà d’obra barata .
Protectorat:Les autoritats indígenes segueixen ocupant-se de la política interior o local, però no hi autogovern. De fet, la diferencia entre “colònia d’explotació i “protectorat” és mínima.

       4. Cerca informació sobre el Canal de Suez. Què era? Quins oceans unia? Quin recorregut feien els vaixells per anar d'un oceà a l'altre abans de la seva construcció? Què va representar la construcció del canal?
és un canal artificial que enllaça la mar Mediterrània amb l`oceà indic ,tenien
que donar tota la volta a Àfrica ,la creació del canal va ahorrar molts quilometres als vaixells
       5. Per què es va convocar la conferència de Berlín?
foren unes conferències realitzades entre el 15 de novembre de 1884 i el 26 de febrer de 1885 a la ciutat de Berlín. La conferència va ser convocada pel Regne de Portugal i organitzada pel Canceller d`Alemanya Otto Von Bismarck amb la finalitat de resoldre els problemes que plantejaven l'expansió colonial a Àfrica i resoldre la Cursa per l`Àfrica.
       6. Explica els avenços que varen introduir els europeus a les colònies.
Les potències colonitzadores van introduir avanços als territoris colonials (ports, carreteres, ferrocarrils, etc.), van cultivar noves terres i van crear indústries en benefici propi, però la introducció de mesures higièniques i la construcció de nous hospitals va permetre la reducció d’epidèmies. Els europeus també van construir escoles en un intent d’aculturació, imposant les formes de vida dels colonitzadors com el cristianisme i les creences occidentals.
    

lunes, 8 de febrero de 2016

L'amistat


Descriu el teu o la teva millor amiga, física i psíquicament (caràcter). Què és el que més t'agrada? Per què? Quin espai ocupa a la teva vida?
 el meu millor amic es en marc, es un nin d'una estatura normal te els cabells mig rossos...,me cau molt be perque es molt curt i sempre me fa riure
es bastant important per jo

Recorda que...

        


       1. Llegeix amb atenció i fes un resum del recordatori al teu blog.


RECORDATORI: No hauria de ser així, però alguns membres d'aquesta classe necessiten recordar un parell de coses:

Estic veient que alguns vos heu relaxat un poc i no vos esforçau a l'hora de fer feina, ja sigui al blog o a classe.
 
           Sou suficientment grans per saber tot el que s'ha de fer i no he d'estar damunt vosaltres tot el temps. Per exemple:


                      -No basta fer les entrades. S'han de fer de manera correcta i no s'han de comentre els mateixos errors de quan vàreu començar, s'ha de notar l'evolució.

                      -Aspectes a tenir en compte perquè la feina al blog sigui profitosa:

                              *Les entrades han d'estar treballades, no s'han de fer de manera ràpida per acabar aviat.

                              *Heu de dividir el text en paràgrafs, vos ho estic dient d'ençà que vàrem començar.

                              *Les entrades han de tenir títol i aquest sempre comença en majúscula.

                              *La feina al blog s'ha de dur al dia, no pot ser que passi una hora i no s'hagi fet res.

                              *La llibertat que se vos dóna l'heu de saber emprar, si n'abusau els perjudicats sereu vosaltres mateixos.

      

                    -L'actitud a classe és molt important. Necessitam fer feina de manera silenciosa.

                    -Les faltes de respecte i sortides de to seran sancionades amb una amonestació i repercutiran a la nota final de l'avaluació (ja estau avisats des de principi de curs i les oportunitats ja estan donades).

                    -Si feis feina quan toca fer-ne, tendreu la vostra recompensa (classes més agradables i aprovar el curs)

dimecres, 13 de gener de 2016

La acentuación

1. Fes una entrada lliure (elaborada per tu mateix/a).
                2. Escriu les normes d'accentuació i posa exemples en castellà.
Palabras agudas:
Se acentúan si terminan en vocal, o en las consonantes "n" o "s". No se acentúan en el resto de los casos.
Pantalón
Patín
Pincel
Pared
José
.
Palabras llanas:
Se acentúan si terminan en consonante, exceptuando la "n" y la "s".
Regla
Cádiz
Moda
Perla
Pérez
.
Palabras esdrújulas:
Se acentúan en todos los casos.
Patético
Mérito
Pretérito
Pérdida
Básico



 
    3. Explica l'accent diacrític en castellà i posa exemples.
 
La tilde diacrítica sirve para diferenciar palabras que se escriben de la misma forma pero tienen significados diferentes. Es decir, es la que permite distinguir palabras con idéntica forma, escritas con las mismas letras, pero que pertenecen a categorías gramaticales diferentes.
 
 
 
 

Ejercicios sobre la tilde


CONTESTA LAS SIGUIENTES PREGUNTAS:
a) ¿Cuál es la diferencia entre el acento prosódico y el acento ortográfico?
La diferencia consiste en que el acento prosódico es un fenómeno perteneciente al plano fonológico o, si quieres, a la pronunciación. Tiene que ver con cómo se pronuncia una palabra y en que sílaba hacemos un especial hincapié. El acento ortográfico, en cambio, pertenece al plano de la escritura: es un signo que nos permite marcar en determinadas palabras cuál es la sílaba que recibe un especial hincapié en la pronunciación.
b) ¿Es cierta la afirmación de que todas las palabras tienen acento, pero no todas tienen tilde?
 En principio, no o solo en un sentido muy limitado.  La afirmación de que no todas las palabras tienen tilde es evidente y no necesita mayor explicación. La de que todas tienen acento entendido como acento prosódico solo es cierta para las palabras que se pronuncian aisladas que no es la forma en que se presentan las palabras normalmente. En cuanto empezamos a encadenarlas para formar un discurso, encontramos palabras tónicas y palabras átonas.
c) ¿Puede tener más de una tilde una palabra? ¿Y más de un acento prosódico?
 Una palabra en español puede tener como máximo una tilde, es decir, encontraremos palabras escritas sin ninguna tilde o con una sola, pero nunca con más de una. En cuanto al acento prosódico, por lo general esto también es cierto: las palabras en español normalmente o se pronuncian con un solo acento o se pronuncian sin él.
d) Indica pares de palabras cuya pronunciación solo se diferencie por la posición del acento. ¿Se te ocurre además alguna terna?
  Existen muchos pares de este tipo, por ejemplo: tomas (del verbo tomar) y Tomás (nombre propio), tiro ytiró, bebe y bebé, anuncio y anunció. También se dan algunas ternas como término, termino, terminó o, menos agradable quizás, vómito, vomito, vomitó. No hay una entrada especial que sea necesaria para resolver esta pregunta. Es una mera cuestión de observación y reflexión.
e) En la edición de 2010 de la Ortografía de la lengua española se eliminó definitivamente la tilde de palabras como guion, hui yfie. ¿Cuál es la base de esta decisión? ¿Por qué resulta coherente?
 La acentuación ortográfica de monosílabos como guion, hui y fie era uno de los viejos problemas que arrastraba la ortografía del español.
f) ¿Qué es lo que lleva a tantas personas a tildar ti?
 Lo hacen porque ti queda en el centro de una serie de tres pronombres personales y es el único que no lleva tilde diacrítica: mí – ti – sí. La analogía con las otras dos formas y el deficiente conocimiento de las reglas de acentuación es lo que lleva a escribir incorrectamente esa tilde.
Lo hacen porque ti queda en el centro de una serie de tres pronombres personales y es el único que no lleva tilde diacrítica: mí – ti – sí. La analogía con las otras dos formas y el deficiente conocimiento de las reglas de acentuación es lo que lleva a escribir incorrectamente esa tilde.g) La tilde diacrítica se utiliza para diferenciar en la escritura  (del verbo dar) y de (preposición). ¿Por qué no se hace lo mismo con di (del verbo dar: Yo di diez euros) y di (del verbo decir: Di la verdad) o con fue (del verbo ser: El abuelo fue picador) yfue (del verbo ir: El abuelo fue a la mina)?

1. Coloca tilde en las palabras que la necesiten. 

a) Solo él sabe lo que tiene en la cabeza.

b) Pues  que te lo he advertido alguna que otra vez.

c) Yo no quiero más que 15 o 16 galletas. 

d) No  si mi hermano va a venir esta tarde.

e)  vete con estos a dar una vuelta que yo me quedo en casa ensayando el do, re, mi, fa, sol, la, si.

f) Dile a Ramirito que le  la mitad a su hermana.

g) Ese es el amigo con el que suele tomar el  por las tardes. 

h) Para  que esta aventura nos ha de costar cara, mas no he de ser yo quien quede por cobarde. 

i) Aquel es para ti.

j) Tu sobrino se ha divertido mucho probando todos los tés.