martes, 24 de noviembre de 2015

Poema sobre el problema dels refugiats siris

 https://scontent.xx.fbcdn.net/hphotos-xlp1/v/t35.0-12/11973274_10206230459873983_1109195818_o.jpg?oh=6821ae78c3bd379a3c087e10e2f29859&oe=56050CA9

FA MAL
Fa mal, sí, molt de mal...

Són escenes que no gosam
ni mirar, el pitjor destí per a ...
uns infants innocents, d'humil
mirada perduda en els vents.

Fa mal, sí, molt de mal...

Un mal infinit que t'estreny
el cor i et remou les entranyes.
Un mal que no hem hagut de patir;
només ells saben el que és
viure així.

Fa mal, sí, molt de mal...

Veure innocències menudes
sense alegria, sense ajuda, sense res.
Només per haver nascut en un món
mal repartit, en un món que no sent,
en un món que dorm panxa plena i
amb els ulls tancats al patiment aliè.

Fa mal, sí, molt de mal...

Refugiats que cerquen sobreviure entre
lleons i feres terribles, entre la natura
banyada d'una mar salvatge que engoleix
sense intenció, però també sense contemplació.

Fa mal, sí, molt de mal...

...i impotència.
Antònia Lladonet

1. Comenta el poema.
aquest poema tracte de tota la ''merda'' que esta passant a Síria.
2. Qui són el protagonista principal?
els nens petits de Siría
3. Quin sentiment s'explica?
expilca tot el que esta passant en el tema de Síria i la rabia que fa tot aixo.
4. Què en penses del conflicte a Síria?
 pens que hauria d'estar mes protegit ja que molts de nins moren cupa de que no hi ha una minima de protecció
5. Trobes que la infància hauria d'estar protegida per damunt de tot? Per què?
 si, per que un infant hauria de poder seguir visquent i pens que si hagues una minima de protecció no hi hauria tants d'infans morts.
6. Opinió personal
m'agrada molt el dema del que parla ja que te fa sentir malament amb tu mateix quan penses que no hauriem d'abusar ni tudar de segons quines coses per que hi ha persones que no en tenen, a part, la situació que hi ha a aquell païs es molt dura..
 

Comprensió lectora

Foto: Christina

I convidaré la que ha llençat els daus entre llavis vermells i petons lents. I també la que ha confós l’amor amb cançons del Cohen i, malgrat les ferides, s’ha posat un vestit i ha tornat a ballar.

Serà una gran festa, no vull que hi falti ningú. Hi haurà un pastís de xocolata i tantes espelmes com anys per apagar. Bufaré amb les galtes plenes d’aire i demanaré un desig que no diré perquè, sí, a aquestes altures encara crec que el silenci cuida les promeses. I miraré, amb l’orgull del qui té molts amics, tota la taula, i a cada cadira no hi haurà cap parent ni cap amic.

Només bocins de mi.

Et faré l'ullet a tu, la que per fi ha après a dir que no perquè, com et deia la mare, és impossible acontentar tothom. I al costat, la que fuig a tot arreu, i es creu tan valenta que no és capaç de clavar la bandera enlloc.

I si trobés l’adreça, convidaria aquella part de mi que em van arrencar. Li enviaria una targeta demanant-li que fes una excepció, que fa tants anys que la busco que gairebé n'he oblidat el nom.

No hi pot faltar la somiatruites que quan plou es dedica a salvar cargols de l'asfalt. I això és tot el que fa pel món, encara que ella també té una closca i, a dins, unes quantes pors. Segur que vindrà de bracet de la que, quan cal, clava el puny a la taula per dir prou. I s’emprenya quan algú posa dins d’un mateix sac el color verd i el color blau. També li obriré la porta a la que té un joc de cartes i una vida i a cada partida va apostant a favor del matís, de la drecera, de la casualitat.

I traguem una botella de xampany i que el tap surti disparat cap al sostre que no tenim. I sortim de festa aquesta nit i arrambem-nos a aquell foc que crema i ens fa sentir vius per dins. I fem l’amor amb alguna estrella que malpengi del cel. I quan estiguem mig borratxes i riguem per ximpleries, demanem al cambrer que ens posi aquella cançó que ens entela els ulls. Que té una línia de baix que avança a un ritme que envegem, perquè és fidel a un tempo i en canvi els nostres batecs mai han estat cronometrats.

Alcem la copa i brindem per allò que és nostre i que voldríem per sempre. I abracem-nos, va, que l’ocasió s’ho mereix. Que si hem arribat fins aquí, juntes i soles, també podrem arribar fins allà.
Gemma Ventura

         1. Resumeix en una frase el contingut d'aquest text.
l'amor i l'amistat
         2. Qui és la protagonista?
la dona que conta tot el que pensa a n'aquest text
         3. Fes-ne un resum en quatre línies.
No he entés massa be el contingut del text, però parla d'una dona que desitja moltes coses i que te molts de somnis per cumplir encara, només desitja tot allò que explica i el que li agradaría tenir i sentir, que li agradaría fer tot allò amb l'altre dona i que el que tenen ara fos per sempre.

         4. Qui és la protagonista? De què parla? Tema?
la protegonista es la dona que explica tot el que sent i el que vol sentir,
parla sobre desitjos, amor i amistat

Oraciones

ENUNCIADO, FRASE Y ORACIÓN







enunc-frase-orac.jpgEJEMPLOS

FRASE

¡Bien!

Viendo televisión, pues.

Gol anulado.

¡A correr!

ORACIÓN

Llegamos.


LA ORACIÓN


1. SEGÚN CRITERIO SINTÁCTICO

Oración es la unidad estructural dotada de significación que no pertenece a otra unidad lingüística superior. Sus constituyentes son el sujeto y el predicado. La función de sujeto la desempeña un SN y la de predicado un SV. El núcleo del sujeto y el verbo deben concordar, es decir, deben coincidir en número y persona.

2. SEGÚN CRITERIO SEMÁNTICO

La oración comunica un sentido completo. En la lengua hablada algunos elementos de la oración pueden ser omitidos, pero están presentes en la conciencia del emisor y del receptor. Por tanto, la oración es también una unidad de contenido. Desde este punto de vista, el sujeto es el SN del que se afirma, se niega, se duda, etc., algo; y el predicado es el SV con el que se afirma, se niega, se duda, etc., algo del sujeto.

3. SEGÚN CRITERIO FÓNICO

La lengua hablada marca la unidad oracional con unos signos fónicos que indican que el mensaje ha terminado: el cambio de entonación y las pausas son fundamentales. La oración es, pues, una unidad de entonación y, por muy extensa que sea, esta unidad no se deshace.

analiza sintácticamente las siguientes oraciones.

1. Los niños van  alegres.

       sn              sv

  2. El libro resultó interesante. 

            sn          sv

3. El discurso fue leído por el presidente en el Parlamento.

       sn                              sv

4. Los doctores operaron a sus pacientes.

         sn                          sv

5. El policía fue muy listo.

        sn                sv

6. Encontramos rota la ventana de tu casa.

          sn                       sv

7. Escuchó atento las indicaciones antes del examen.

        sn                             sv

8. Expulsaron a todos los borrachos de la sala de baile.

           sv                               sn

9. A sus sobrinos, les compraron caramelos.

              sn                          sv

10. A los pocos minutos, el sol salió de nuevo.

                     sn                              sv

11. Pedro Rodríguez era un hombre muy nervioso.

                   sn                                  sv

12. Mi profesora ha sido sustituida por su enfermedad.

           sn                              sv

13. Este fósil se encontró en tu jardín.

            sn                     sv

14. David se conformó con un bocadillo.

                      sv                    sn

 

15. Mi hermano Esteban estuvo enfermo el lunes.

                      sv                          sn

16. Carlos siempre se queja de la mala suerte en los partido.

            sn                                   sv

17. El marciano llegó muy cansado a su planeta.

              sn                       sv

18. ¿Es Toby la mascota de la clase?

            sv                       sn

19. Andrés se enamoró de la hermana de Luis.

                      sv                          sn

20. No se lava nunca.

                 sv      sn

21. Tu hermano y el mío se encontraron en el metro.

                       sn                                sv    

La millor llaminadura


LA MILLOR LLAMINADURA
Des de sempre,
la música és la
millor llaminadura
que pots tenir la
sort de
tastar.
En els moments
més especials,
és un condiment
indispensable que
no pots
obviar.
Les notes, capricioses,
ballen melodies que
regalimen records
inesperats.
També inspiren escenes
pernicioses als
amants més
agosarats.

Des de sempre,
la música és la millor
companyia que pots tenir
la sort de trobar.
Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
trata sobre el que fa sentir la música
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
rima consonant, 24 versos, 5 síl·labes
4. Cerca al diccionari les paraules següents i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: llaminadura, condiment, obviar, perniciós.
llaminadura: llepolia, és un menjar fet més per a plaure al paladar que per nodrir.
condiment: conjunt de salses
obviar: evitar, rehuir, apartar i llevar d'enmig obstacles o inconvenients.
perniciós: greument damnós o perjudicial.
5. Fes un resum del significat del poema en general.
el que vol expresar aquest poema es que la musica ens fa sentir moltes coses moltes emocions difarents i ens fa recordar coses del passat.
6. Opinió personal.
aquest poema m'ha agradat molt jka que estic d'acord per que a mi la música me fa sentir moltissimes coses me venen molts de records al cap i avegades segons quins temes trati et fan sentir be o malament.

Comentari d'un poema





SOL NO VENDRÀ
Cerca el delectable 
camí de la passió. 
Aquell 
que desperta el
coratge de sentir
l'amagat formigueix
que passeja pels
laberints del teu jo.
Aquell
que s'alimenta de
la il·lusió del nou
fruit que vendrà,
sigui quin sigui,
sigui com sigui.
Aquell
que balla danses
atrevides i dibuixa
realitats impossibles
que conviden a
somniar.

Cerca aquest camí.
Sol no vendrà. 
Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.
 
2. Tema del poema.
amor entre dues persones
 
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
rima assonant 
versos:5
síl·labes. 23
4. Cerca al diccionari les paraules següents i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: delectable, formigueix.
delectable:La recordança delectable de la seva infància.
formigueix: Acció de formiguejar; l'efecte.
 
5. Fes un resum del significat del poema en general.
 aquest poema me pareix que trata de dues persones enamorades.
6. Opinió personal.
m'agrada molt per que es un tema molt amoros entre dues persones

Embruixats

EMBRUIXATS
Varen beure de l'aigua clara
del mateix pou, carregat de
versos suggerents, plens de
coneixement i de vivències
intenses, difícils de treure de
la ment.
Aquell pou treia paraules
vessar, capaces d'arribar
a l'ànima més adormida,
sense dubtar ni un moment.
Aquell va ser un beuratge
màgic, els va embruixar
fins al punt de començar-se
a estimar, sense saber-ho.
Se sentien malalts i no
trobaven guariment per a
llur patiment.
No sabien que allò que els
passava només era que
estaven encisats per un gran
amor incipient.
Antònia Lladonet
1. Penja una imatge representativa del poema.
 
2. Tema del poema.
amor
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
rima assonant 
versos:5
sil·labes:21
4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema:
 suggerent: vol dir atrectiu
vessar: bocar o tirar un liquid
 beuratge:una beguda
guariment:acte o procés de curar-se
 llur:es el mateix que seu/el seus...
 encisat:verb encistar
incipient:que comença a ésser, a mostrar-se
 
5. Fes un resum del significat del poema en general.
 trata de que dues persones es donen compte de que es comencen a enamorar
6. Opinió personal.
m'ha agradat molt el poema, per que a mi els poemes relacionats amb l'amor m'agraden molt

La literatura a l'Edat Moderna i la Renaixença (dossier t.1)






  1. Cerca informació  sobre la literatura durant l'Edat Moderna (s. XVI-XVIII). Penja una imatge representativa i n'exposes la teva opinió personal.

Durant els segles XVI i XVIII, la producció literària culta en català va disminuir. Comparada amb la producció del segle anterior, s'hi troben menys escriptors i menys obres de qualitat. Per això, durant la Renaixença. Apart d'això hi hagué una literatura culta que va seguir els corrents literaris europeus del moment que fa a la literatura popular, es mantingué ben viva, amb una producció d'obres.





Pens que no s'hauria d'haver  fet això de ser disminuida ja que es una llengua com ses altres i te el mateix dret de ser coneguda com les altres.
 
  2. Cerca informació sobre la Renaixença.

 El Reeaixement, se situa al segle XVI, comportà una visió del món i un nou concepte de la cultura, que s'estengué a totes les manifestacions i àmbits de la vida social. Estèticament suposà el retorn als clàssics grecollatins, que van ser presos com a models. Aquest període situa l'home com a cente del món.

Realismo. Benito Pérez Galdós




 1. Busca información sobre el Realismo español. También sobre la vida y obra de su autor más representativo:

El realismo literario es un movimiento literario que se inició a mediados del siglo XIX. La característica de las obras de este movimiento fue principalmente dedicarse a presentar un retrato fidedigno y realista de la sociedad de la época. 
La idea de los autores de este movimiento era observar, cual antropólogos, a la sociedad, la cultura, las personas y las acciones de esta gente.
Es, por tanto, una mirada subjetiva de cada autor de la propia época que les tocó vivir. Algunos decidieron dejar por escrito ámbitos en los que se movían, mientras que otros prefirieron mostrar los barrios bajos, o el ámbito de la guerra.
El realismo literario español se manifestó principalmente en la novela, aunque también tuvo algunos representantes en el teatro

Benito Pérez Galdós:
Es autor de una muy amplia producción literaria, Galdós empezó cultivando una novela de tesis en que los personajes aparecían cortados por un patrón maniqueo, que los dividía entre reaccionarios y liberales.
Posteriormente empezó a interesarse por los aspectos más costumbristas y por facetas más espirituales e intentó describir la burguesía española de su época y buscar sus orígenes en la historia contemporánea, mediante el uso de la novela histórica. También ensayó otras fórmulas narrativas, como la novela dialogada. Su estilo busca la naturalidad y evade cualquier artificio retórico a fin de ofrecer, según postulados estéticos realistas, la visión más directa posible de lo que pretende expresar. Cuando narra su estilo es transparente, académico, pero siempre tradicional; se trasluce sin embargo el humor y la ironía.

Jacint Verdaguer



  1. Cerca informació sobre Jacint Verdaguer i les seves dues grans obres poemàtiques.  L'Atlàntida i el Canigó.
És una de les grans figures de la Catalunya moderna. 

 Atlàntida:És un poema de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Heracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i el final descobriment de les Amèriques.

Canigó: constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. Aquest poema, que és un llibre, conté una descripció geogràfica dels Pirineus catalans que es desenvolupa a través de la figura mítica del Comte Tallaferro, un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns. El mite està basat en el personatge històric Bernat Tallaferro.

  2. Fes un resum d'aquest poema i n'expliques el tema. Quines característiques estudiades d'en Verdaguer hi veus reflectides? Penja'n una imatge que el representi.


                 CANT DE GENTIL 
[Fragment]

Amor, amor, on me pujares? 
on sou, amics? on sou, mos pares? 
i jo mateix, digau-me, on só? 
Digue-m'ho tu, Griselda bella, 
     ma hermosa estrella 
    de Canigó.


I tu, ¿ets dels cel guspira eterna 
o sols fantàstica lluerna? 
dus a l'infern o al paradís? 
Mes, és ací tan dolç lo viure, 
     veient somriure 
     ton ull blavís!


¿Què se me'n dóna de la terra 
si et tinc ací, en est cim de serra? 
Mes, com nos mira el sol naixent! 
Porta'm vers on surt com poncella 
     que s'esbadella 
     pel firmament. 
Jacint Verdaguer
aquest poema xerra d'amor trata de dues persones que s'estimen molt i que confien l'un de l'altre, però no trata d'ells dos si no d'un personatge que demana el que d'aquestes dues persones.
D'en verdaguer he estudiat que es un poeta molt romàntic i per això aquest poema es així.

Mar i cel d'Àngel Guimerà




 1. Cerca informació sobre el musical Mar i cel d'Àngel Guimerà. N'expliques el contingut i cerques informació sobre les diferents actuacions que va fer la companyia Dagoll Dagom arreu dels Països Catalans.

És una obra de teatre musical amb text de Xavier Bru de Sala i música d'Albert Guinovart, basada en l'obra homònima d'Àngel Guimerà, que va ser portada al teatre per Dagoll Dagom l'any 1987, posteriorment l'any 2004 i per tercera vegada l'any 2014. És remarcable per l'espectacularitat de la seva escenografia, en la qual un vaixell enorme i mòbil presideix la majoria d'escenes, i per la música, ja que algunes de les seves cançons ja han passat a formar part del corpus de melodies populars en l'actualitat.

Ells solen actuar al teatre Victòria 
2. Explica les característiques generals de la seva obra amb exemples concrets sobre aquesta. 
 La plasmació de la psicologia dels personatges, la fixació de l’entorn, ús de la unitat de lloc que, amb la del temps, permet assolir una condensació dramàtica, cada acte comença i acaba amb una lògica interna, coherent i ben travada.

Àngel Guimerà





  1. Cerca informació sobre qui era Àngel Guimerà, la seva vida i les seves obres. També l'època en què va viure.

Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924 és dramaturg i poeta.
És l'únic dramaturg català del segle XIX que traspassa fronteres a escala europea. Comença la carrera literària amb la poesia; és proclamat Mestre en Gai Saber 1877 i presideix els Jocs Florals de Barcelona 1889. La seva primera tragèdia en vers, Gal·la Placídia 1879, se situa dins la tradició del romanticisme històric. Amb Mar i cel 1888 obté un èxit sense precedents: l'obra és traduïda a vuit idiomes, i inicia la projecció internacional de l'autor. S'inaugura, doncs, l'etapa de plenitud de Guimerà, que s'estén fins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres més representatives: Maria Rosa 1894,  Terra baixa 1897 i La filla del mar 1900, repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes la vida de la Catalunya coetània. El 1889 és elegit president de la Lliga de Catalunya; els seus discursos polítics, pronunciats arreu del país, són recollits en el volum Cants a la pàtria 1906. El 1909, rep un multitudinari homenatge popular. Va ser membre numerari 1911 de l'Institut d'Estudis Catalans.

 
    1.a  Publica un fragment d'alguna de les seves obres i en fas un resum.
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.


vol dir que la gent de catalunya vulgui o no es catalana

    2.b. Cerca un dels seus poemes i en fas un comentari complet.
 Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.

Canta l'ocell, lo riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra
el passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.



Ell el que vol dir amb aquest poema es que esta orgullós de ser català maldament ell hagi nascut a Tenerife te una part catalana i el que vol fer amb aquest poema es defensar-ho.

Esquema les propietats textuals


    1. Explica les propietats textuals segons aquest esquema. El que has de fer és fer una redacció a partir del mateix.

Les propietatas textuals permeten construir el text de mamera entenedora,
hi ha quatre tipues de propietats.

Una es l'adequació que permet triar els elements que encaixen més amb la situació comunicativa, que son el registre adequat i el gènere textual adequat.

La coherència es un altre tipus que dóna significació al text amb el tema, la informació rellevant i l'ordenació precisa.

La cohesió es un altre tipus que son mecanismes sintàctics que permeten travar bé el text amb els connectors, signes de puntuació, procés de definició i manteniment dels referents que té: l' el·lipsi, la repetició del mot, sinònims i pronominalització.

la correcció es la darrera propietat textual i selecciona i segueix les normes gramaticals i ortogràfiques establertes que té: semàntica, fonètica, lèxica, sintàctica i la morfològica.

     1. Fes una entrada lliure sobre un tema que t'interessi.
El Club Atlético de Madrid es un club de fútbol ubicado en Madrid, fundado el 26 de abril de 1903 como Athletic Club de Madrid. Tiene sede en el Estadio Vicente Calderón y compite en la Primera División. Desde 1911, en que comenzó a vestir camiseta rojiblanca,el rojo y el blanco son los colores que identifican al club. La disposición de estos colores en las camisetas les valió el apodo de «colchoneros».El Atlético de Madrid cuenta con más de 80.000 socios y 742 peñas repartidas por todo el mundo, de las cuales 703 son españolas, siendo el tercer equipo del país al respecto.13 14 Según la encuesta realizada por el CIS en junio de 2014, el Atlético de Madrid es el tercer club de fútbol en porcentaje en cuanto a simpatizantes en España (6,1 %), situándose únicamente por detrás de Real Madrid CF (37,9 %) y FC Barcelona (25,4 %).

Comentari poema


NINGÚ NO M'HO HAVIA EXPLICAT
Ningú no m'havia explicat
que el millor regal podien
ser les paraules que algú
et pot dedicar i el conhort
que et poden arribar a
donar.

Paraules ufanoses que
es mouen amb soltesa
i de manera elegant.
Paraules seductores
que escriuen històries
amb la veritat, t'allunyen
de la foscor, també de
l'adversitat i sempre et
fan anar cap endavant.

Ningú no m'ho havia contat...
O potser no ho havia copsat.
Antònia Lladonet
COMENTARI DEL POEMA
1. Explica el significat del títol del poema i la relació que té amb el mateix.
 el poema te relació amb les  emocions que poden provocar unes simples paraules
2. Explica en una paraula el tema del poema.
paraules
3. Fes l'anàlisi mètrica del poema: rima assonant o consonant, sense rima, números d'estrofes, número de versos. 
3. Explica el significat de cada estrofa.
4. Resumeix en tres línies el contingut del poema.
5. A quin regal es refereix? Què en destaca d'aquest regal?

ENUNCIADO, FRASE Y ORACIÓN







enunc-frase-orac.jpgEJEMPLOS

FRASE

¡Bien!

Viendo televisión, pues.

Gol anulado.

¡A correr!

ORACIÓN

Llegamos.


LA ORACIÓN


1. SEGÚN CRITERIO SINTÁCTICO

Oración es la unidad estructural dotada de significación que no pertenece a otra unidad lingüística superior. Sus constituyentes son el sujeto y el predicado. La función de sujeto la desempeña un SN y la de predicado un SV. El núcleo del sujeto y el verbo deben concordar, es decir, deben coincidir en número y persona.

2. SEGÚN CRITERIO SEMÁNTICO

La oración comunica un sentido completo. En la lengua hablada algunos elementos de la oración pueden ser omitidos, pero están presentes en la conciencia del emisor y del receptor. Por tanto, la oración es también una unidad de contenido. Desde este punto de vista, el sujeto es el SN del que se afirma, se niega, se duda, etc., algo; y el predicado es el SV con el que se afirma, se niega, se duda, etc., algo del sujeto.

3. SEGÚN CRITERIO FÓNICO

La lengua hablada marca la unidad oracional con unos signos fónicos que indican que el mensaje ha terminado: el cambio de entonación y las pausas son fundamentales. La oración es, pues, una unidad de entonación y, por muy extensa que sea, esta unidad no se deshace.

Analiza sintácticamente las siguientes oraciones.

1. Los niños van alegres.
2. El libro resultó interesante.
3. El discurso fue leído por el presidente en el Parlamento.
4. Los doctores operaron a sus pacientes.
5. El policía fue muy listo.
6. Encontramos rota la ventana de tu casa.
7. Escuchó atento las indicaciones antes del examen.
8. Expulsaron a todos los borrachos de la sala de baile.
9. A sus sobrinos, les compraron caramelos.
10. A los pocos minutos, el sol salió de nuevo.
11. Pedro Rodríguez era un hombre muy nervioso.
12. Mi profesora ha sido sustituida por su enfermedad.
13. Este fósil se encontró en tu jardín.
14. David se conformó con un bocadillo.
15. Mi hermano Esteban estuvo enfermo el lunes.
16. Carlos siempre se queja de la mala suerte en los partido.
17. El marciano llegó muy cansado a su planeta.
18. ¿Es Toby la mascota de la clase?
19. Andrés se enamoró de la hermana de Luis.
20. No se lava nunca.
21. Tu hermano y el mío se encontraron en el metro.

El sintagma nominal




En esta entrada vamos a repasar los sintagmas desde un enfoque práctico. Recuerda que un sintagma es aquella palabra o conjunto de palabras que dentro de la oración realizan una función sintáctica. Como ya sabes, existen distintos tipos de sintagma dependiendo de la categoría gramatical que funcione como núcleo del sintagma; por tanto, al analizar una oración podemos encontrar los siguientes sintagmas:


Sintagma nominal: cuyo núcleo es un nombre.
Ejemplo: María es guapa > María (sintagma nominal).
– Sintagma verbal: cuyo núcleo es el verbo.
Ejemplo: Los niños jugaban en el parque > Jugaban en el parque (sintagma verbal).



– Sintagma adjetival: cuyo núcleo es el adjetivo.
Ejemplo: Esas cortinas son feas > Feas (sintagma adjetival).
– Sintagma adverbial: cuyo núcleo es el adverbio.
Ejemplo: Hoy me he levantado tarde > Hoy y tarde (sintagmas adverbiales).
– Sintagma preposicional: encabezado por una preposición seguido normalmente de un sintagma nominal, aunque también es posible encontrar tras la preposición un sintagma adjetival o adverbial.
Ejemplo: Me he acordado mucho de ti > De ti (sintagma preposicional: preposición + sintagma nominal).
En el análisis sintáctico hemos de tener en cuenta que en estos sintagmas podemos encontrar otras palabras acompañando al núcleo.
Ejemplo:
La casa de Pedro es enorme > La casa de Pedro: Sintagma nominal (Determinante + núcleo + sintagma preposicional).
En este ejemplo, sabremos que La casa de Pedro constituye un sintagma porque todo él realiza la función de sujeto.
Una vez hechas estas aclaraciones pasamos a la práctica:


ACTIVIDAD:

1. Localiza y señala los distintos sintagmas que conforman las siguientes oraciones:

a)
Los abuelos de Ana ahora viven en un pueblo de Madrid.
                                                                   SP            SN
            SN                                 SV
b) Había un artículo muy interesante en el periódico de ayer.
                         SADJ
                        SV                                            SN
c) Fernando es muy prepotente, no me cae bien.
                                                         SADJ
         SN                             SV
d)Las castañas asadas son típicas en esta época del año.
                                                          SADV    SN
            SN                                         SV



2.Haz un resumen de la parte teórica de estra entrada.
Sintagma nominal: cuyo núcleo es un nombre.
Ejemplo: María es guapa > María (sintagma nominal).

– Sintagma verbal: cuyo núcleo es el verbo.
Ejemplo: Los niños jugaban en el parque > Jugaban en el parque (sintagma verbal).
– Sintagma adjetival: cuyo núcleo es el adjetivo.
Ejemplo: Esas cortinas son feas > Feas (sintagma adjetival).


– Sintagma adverbial: cuyo núcleo es el adverbio.
Ejemplo: Hoy me he levantado tarde > Hoy y tarde (sintagmas adverbiales).
– Sintagma preposicional: encabezado por una preposición seguido normalmente de un sintagma nominal, aunque también es posible encontrar tras la preposición un sintagma adjetival o adverbial.
Ejemplo: Me he acordado mucho de ti > De ti (sintagma preposicional: preposición + sintagma nominal).
 UN SINGTAMA aquella palabra o conjunto de palabras que dentro de la oración realizan una función sintáctica.