1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no
correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i
comenta'ls. També cercauna imatge adient per a cada un d'ells.
"Dia i nit penso en tu, en totes les extraordinàries estones que he
passat observant-te, escoltant-te, admirant-te; en tots aquells dies
d'estiu que em van impedir veure't i en què vaig fer l'impossible per
estar una estona amb tu, i només desitjava que em dirigissis la paraula,
tan sols amb això ja hauria estat saltant de la joia que el meu cor
hauria sentit.
Però malauradament no va ser així. En part per culpa de la impaciència i, en part, per les ganes que tenia de veure't, vaig acabar dient-t'ho, ho vaig acabar confessant, i ara me'n penedeixo...Si hagés sabut esperar que arribés el moment oportú, si no m'haguéssin envaït aquelles ganes boges de trucar-te, si hagués sabut ser pacient...si tot això no hagués passat, ara tindria alguna possibilitat d'agradar-te, d'enamorar-te i, fins i tot, de ser estimada per tu, de tenir el teu amor"
Però malauradament no va ser així. En part per culpa de la impaciència i, en part, per les ganes que tenia de veure't, vaig acabar dient-t'ho, ho vaig acabar confessant, i ara me'n penedeixo...Si hagés sabut esperar que arribés el moment oportú, si no m'haguéssin envaït aquelles ganes boges de trucar-te, si hagués sabut ser pacient...si tot això no hagués passat, ara tindria alguna possibilitat d'agradar-te, d'enamorar-te i, fins i tot, de ser estimada per tu, de tenir el teu amor"
Es tan humano este dolor que siento.
Esta raíz sin tallo florecido.
Este recuerdo anclado al pensamiento
y por toda la sangre repetido,
que ya ni me fatiga el vencimiento
ni me sangra el orgullo escarnecido,
mi corazón se acostumbró al tormento
de perder la mitad de su latido.
Ya mi rencor no exige la venganza,
aprendí a perdonar toda esperanza
como un bello pecado original.
Llevo en las manos tantas despedidas,
y en lo que fue el amor tantas heridas,
que me he tornado un hombre elemental.
Esta raíz sin tallo florecido.
Este recuerdo anclado al pensamiento
y por toda la sangre repetido,
que ya ni me fatiga el vencimiento
ni me sangra el orgullo escarnecido,
mi corazón se acostumbró al tormento
de perder la mitad de su latido.
Ya mi rencor no exige la venganza,
aprendí a perdonar toda esperanza
como un bello pecado original.
Llevo en las manos tantas despedidas,
y en lo que fue el amor tantas heridas,
que me he tornado un hombre elemental.
El meu cor calent
no desfà la neu,
buit i embolcallat
dins el meu sarcòfag.
I fins si la sang
puja roja als llavis
fa el borrall d’un bes
que un mocador escampa.
no desfà la neu,
buit i embolcallat
dins el meu sarcòfag.
I fins si la sang
puja roja als llavis
fa el borrall d’un bes
que un mocador escampa.
Yo no quiero un cuchillo en manos de la patria.
Ni un cuchillo ni un rifle para nadie:
la tierra es para todos,
como el aire.
Me gustaría tener manos enormes,
violentas y salvajes,
para arrancar fronteras una a una
y dejar de frontera solo el aire.
Que nadie tenga tierra
como tiene traje:
que todos tengan tierra
como tienen el aire.
Cogería las guerras de la punta
y no dejaría una en el paisaje
y abriría la tierra para todos
como si fuera el aire...
Que el aire no es de nadie, nadie, nadie...
Y todos tienen su parcela de aire.
Ni un cuchillo ni un rifle para nadie:
la tierra es para todos,
como el aire.
Me gustaría tener manos enormes,
violentas y salvajes,
para arrancar fronteras una a una
y dejar de frontera solo el aire.
Que nadie tenga tierra
como tiene traje:
que todos tengan tierra
como tienen el aire.
Cogería las guerras de la punta
y no dejaría una en el paisaje
y abriría la tierra para todos
como si fuera el aire...
Que el aire no es de nadie, nadie, nadie...
Y todos tienen su parcela de aire.